Molière

MOLIÈRE

El gran comediògraf  francés Jean –Baptiste Poquelin ,Molière, és un dels autors dramàtics francesos més importants del segle XVII.

Va nàixer  el dia 15 de gener  del 1622 a París i va morir el dia 17 de febrer  del 1673.

 És considerat  com el mestre de la Comédie-Française  i segueix sent l'autor amb més obres representades per aquesta institució. Inflexible amb les mentides dels metges ignorants i les pretensions dels rics burgesos, Molière estima la joventut i la vol alliberar de tan absurdes càrregues i prejudicis.

Va escriure 32 obres.Va ser un mestre en el maneig dels diàlegs i en l'ús de l'argot.

Fill d´un tapisser,és batejat el 15 de gener de 1622 a París. Sa mare, Marie Cressé, va morir l'any 1632, quan ell no tenia més que 10 anys d'edat. Son pare es va tornar a casar amb Catherine Fleurette, una altra filla de tapisser, amb la qual va tenir cinc fills més.Jean-Baptiste rebré una educació excel-lent  en el  « collège de Clermont » (actual lycée Louis-le-Grand).És un  dels col·legis més selectes de la capital francesa. Hi va romandre cinc anys. 

Posteriorment va estudiar dret a Orléans.

Posteriorment col·laborà en les tasques del taller de son pare, qui volia deixar-li definitivament el càrrec. Però Molière ja havia conegut la família d'actors Béjart, i especialment la jove de 22 anys, Madeleine, «protegida» del duc de Mòdena. Son pare, per allunyar-lo d'aquestes influències el va fer va seguir la cort de Lluís XIII a Narbona durant la primavera de 1642, on com a valet tapissier estaria encarregat de vetlar per la comoditat del monarca.

 Va renunciar al càrrec de son pare per iniciar la carrera teatral. El 30 de juny del mateix any es va associar amb Madeleine Béjart per fundar l'Illustre Théâtre, al qual s'agregarien posteriorment el germà i la germana de Madeleine. Madeleine era una dona destacable en molts aspectos.

El 12 de setembre, l'Illustre Théâtre va llogar el trinquet des Métayers.El  nou teatre obrí les seues portes l'1 de gener de 1644. Abans d'acabar l'any la nova companyia de teatre va fer fallida. Molière havia esdevingut cap de la « troupe », degut  a la seua capacitat  com a actor. La companyia tenia un munt de deutes, principalment pel lloguer del teatre que era molt :2000 lliures.No se saps qui va pagar els deutes,   el pare de Molière  o l´amant d´una de les actrius de la companya , però ,després de passar 24 hores a la presó, Molière va tornar al circuit teatral.Per aquesta época,és va començar a utilitzar  el pseudònim de Molière.

Després del seu empresonament, ell i Madeleine van iniciar una gira teatral per les províncies amb una nova companyia teatral. Així va viure durant 12 anys, alternant  amb actuacions  i la companyia de Charles Dufresne, i posteriorment va crear la seua pròpia companyia, amb la qual va obtenir prou èxit per a ser mereixedor del mecenatge de Felip, 1r duc d'Orleans.

En el transcurs dels seus viatges va trobar-se amb el príncep de Conti, governador de Llenguadoc, qui esdevingué el seu patró i va donar nom a la companyía.

Molière va tornar a París, però abans d'entrar a la ciutat va fer representacions a la rodalia per promocionar-se entre la gran societat i fer créixer la seua reputació. Va fer una representació en presència del rei al Louvre de la tragèdia de Corneille Nicomède i de la frase Le docteur amoureux (El doctor enamorat), amb cert èxit. La companyia va prendre el nom de Troupe de Monsieur.Es van assentar al teatre Petit-Bourbon, el 18 de novembre de 1659  i van estrenar Les Précieuses Ridicules (Les precioses ridícules).

L'any 1660 va obtenir un gran èxit amb Sganarelle o el cornut imaginari, comèdia d'embolic al voltant del qui pro quo, que regnava en un ambient en què cadascú es preocupava només de si mateix.

El 20 de febrer de 1662 es va casar amb Armande Béjart, germana petita de Louis, Joseph, Geneviève i Madeleine Béjart. Armande tenia al voltant de 20 anys i era 20 anys menor que Molière Es va arribar a dir que era en realitat filla de Madeleine i de Molière. Molière va ser acusat d'incest davant del rei pels seus enemics. Després del casament Armande va entrar a formar part de la companyia. Van tenir tres fills: Louis (1664), Esprit-Madeleine (1665) i Pierre-Jean-Baptiste Armand (1672). Va tenir almenys un episodi de pedofília, fenomen que posa de manifest en alguns dels personatges llibertins de les seues obres. Això va causar un gran escàndol, ja que la seua muller el va fer abandonar la casa.

 Al desembre de 1662 va estrenar L'escola de les mullers (École des femmes) que superà en èxit i en valor totes les comèdies anteriors. El 12 de maig de 1664 es va estrenar per a la cort i en presència del rei Tartuf o l'impostor, que és considerada la resposta de Molière als atacs dels devots.

Després del fracàs de El misantrop (1666),Molière ja no es mostrarà tan audaç en la crítica. Entre 1667 i 1668, va escriure L'avar (L'Avare ou l'École du mensonge), que va ser estrenada a París, al Palais-Royal, el 9 de setembre de 1668.

El 17 de febrer de 1672 va morir Madeleine Béjart i Molière va patir molt per aquesta pèrdua, que se sumava a l'empitjorament del seu estat de salut. Molìère es va instal·lar a un gran apartament burgès del carrer de Richelieu i es va reconciliar amb Amande, de qui s'havia separat l'any 1668 i a la qual des de llavors no veia més que a l'escenari.

Molière patia de tuberculosi pulmonar, possiblement adquirida quan va estar empresonat per deutes, a la seua joventut. Un dels moments més famosos de la seua vida  va ser justament el de la seua mort, després d'un atac de tos i hemorràgia patit quan representava la darrera obra que va escriure. Aquesta obra, irònicament titulada El malalt imaginari gira entorn de les peripècies d'un hipocondríac, i comptava amb ballets amb música de Marc-Antoine Charpentier. Després de l'atac, Molière va insistir a reprendre la representació, però va tornar a patir un nou episodi hemorràgic i va haver de ser traslladat a sa casa, on va morir quatre hores després, sense rebre l'extremunció perquè dos rectors van refusar assistir-lo, i un tercer hi va arribar massa tard.